RUBÉN I POL

Els dos aspectes mes interesants han sigut... El primer aspecte que em trobat interesant en la tasca ha sigut la pregunta de perquè abans es baixava una gàbia amb un canari dins ja que trobo bastant curiós utilitzar un canari per detectar gasos perillosos i altres riscos en l’aire i també ens em sorprès amb les temperatures extremes que es donen a l’interior de la mina. I el segon aspecte mes interesant que em trobat a la tasca es la pregunta en relació a Superman ja que es molt curiós que el grafit a certes temperatures elevades es transformi en un diamant i gràcies a aquesta dada sabem que certs minerals i roques canvien o es transformen a causa del calor. Ara ja se que fer amb les puntes de llapis quan es trenquen ;).

Volem saber mes sobre...

Perquè en especial te mes sorra la platja del ferro i no un altre platja.

Oscar, Gerard i Adrià:

Aquest treball sobre els minerals ens ha semblat molt interessant i hem après diverses coses sobre minerals i roques, però dues de les coses que més ens han interessat són: el fet de que baixessin canaris a les mines per alertar als miners per una fuga de gas tòxic i ens crida molt l’atenció de com van esbrinar això i perquè un canari i no un altre espècie d’ocell o un altre animal totalment diferent també si encara que el canari parés de cantar i els miners comencessin a sortir de la mina podien morir dels gasos tòxics que s’alliberaven a l’interior de la mina. La segona cosa que més ens ha interessat ha sigut la profunditat de les mines més profundes del món i algunes de les seves característiques com la temperatura a la qual s’està a l’interior de la mina, encara que hi hagin uns 25-30 graus i finalment els pisos que cabrien a la mina descoberta, uns 416 pisos.

Volem saber més:

Si hi havia mines, per què feien excavacions a cel obert?

Webquest minerals i roques

Núria Estévez i Miriam Piñol

En aquest treball, un dels aspectes que més ens ha cridat l'atenció ha sigut "La Gran Pregunta". Ens ha semblat molt interessan​t ja que la tira del còmic de Superman (quan transforma el grafit en un diamant) ja l'havíem llegida quan érem petites i mai sabíem a què es debia. Ara ja podem saber amb certesa la relació entre un grafit i un diamant. Una altra cosa que també ens ha sorprès són les condicions de treball dels miners, ja que treballen a temperatur​es molt altes. Tot i que utilitzen sistemes de refrigerac​ió, encara segueix fent molta calor i això dificulta molt el seu treball. Encara que hi havíen altres aspectes que també eren força captivants, com ara la diferència entre una roca i un mineral, les gemmes o el diamant més gran del món, la gran pregunta i el canari han sigut els millors per a nosaltres.

 

Volem saber més sobre...

 

Perquè és baixava un canari dins la mina i no un altre animal? Què el fa diferent?

1	2 ABC	3 DEF
4 GHI	5 JKL	6 MNO
7 PQRS	8 TUV	9 WXYZ
∗	0 +	#

 

 

 

Gloria Fiñaga i Helena Gomez

Per nosaltres un dels temes més interessants del treball, ha estat que el grafit pot acabar sent diamant, perquè mai esperaria que un mineral tant comú i normal com el grafit podia acabar sent un mineral preciós com el diamant, que està tant valorat econòmicament, aplicant temperatures altes entre 900 i 1300 Cº i una pressió de 30 kilobars, això s’aconsegueix de manera natural a l’interior de la terra, a uns 150-200km sota terra. Un altre tema molt interessant per nosaltres és que antigament a les mines d’or sota terra, baixaven canaris perquè els indiquessin quan hi havia monòxid de carbó o metà ja que perillava la seva vida, i aquest avís era quan el canari deixava de cantar era l’indicador de que alguna cosa no anava bé i que haurien de marxar d’allà.  

Volem saber més:

 ¿Perquè és tant valuós l’or i no ho és un altre mineral?

¿Es pot formar un diamant a partir de cendres? 

Webquest Minerals i Roques

Nosaltres som el Raúl Galisteo i el Joel Serván:

Els dos aspectes més importants per mi han sigut que he après coses que no sabien, com per exemple quines són les mines més profundes del món i a quina profunditat es trobem cada una, també lo dels canaris que els utilitzàvem per comprovar el oxigen i la contaminació, per mi el més important que he après és una mica la història dels minerals i les roques, per exemple, quins minerals van ser el mes importants, els mes utilitzats o el més trobats. El més interessant per mi ha sigut la historia del Superman com transformava el grafit a un cristall, gràcies a les seves propietats dels dos elements i que mes o menys es compatible, l´altre aspecte més interesant és la part de les illes de Fuerteventura i el Hierro, per la seva historia. També alhora de la recerca hem tingut en compte més d´una web i això ens ajudat aprendre més.

Voler saber més

El que m´agradaria saber més sobre aquest tema és..

Com es pot mantenir unes bones condiciones una mina a cel obert?

Gemma Badia i Lluïsa Fernández:

Tot i que aquest tema sobre les roques i els minerals no ens agrada massa, ens ha semblat interessant fer aquest treball ja que em après coses noves d'una manera menys avorrida. Un dels dos aspectes més interessants que em trobat ha sigut la pregunta de com Superman transformava el grafit en diamant, ja que no sabíem que entre el grafit i el diamant hi ha relació, i l'altre aspecte que em trobat interessant ha sigut lo del canari, que els utilitzàven per veure la quantitat d'oxigen i de contaminació que hi havia en alguna zona. Ens ha costat trobar algunes coses com per exemple lo de les roques líquides, sabíem que era però no sabíem com explicar-ho, i una altra cosa que ens ha costat és lo de quins minerals o metalls han marcat diferents etapes en la història de l'home. No trobavem res a internet i hem dedicat més temps a aquestes preguntes i hem tingut que demanar ajuda.

Voler saber més

Quants treballadors de mines a cel obert moren a l'any?

Claudia González

·      

         

        *   Per a què serveix l’IEV?

L’índex d’explosivitat volcànica és una mesura de la perillositat potencial d’una erupció. Aquest, calcula el volum total de material emès, la quantitat de piroclasts expulsats a l’atmosfera, la durada de l’erupció i l’alçària de la columna eruptiva.

·     * Quins efectes destructius pot tenir un volcà?

Aquests poden ser: colades de lava, caigudes de prioclasts, que són fragments de roques expulsats pel volcà, núvols roents, que són masses de gas i piroclasts que arrasen tot el que troben al seu pas, lahars, que son corrents de fang que baixen pels vessants, explosions, com les erupcions freàtiques (contacte del magma amb un aqüífer), tsunamis, emissons de gasos tòxics o riscos induïts.

Claudia González

·         Com podem predir un risc sísimic?

Hem d’estudiar el terreny, i en cas de risc sísmic s’esdevindran els fenòmens precursors tals com:

- Dilatacions o deformacions del terreny de pocs centímetres degut a l’esponjament esmentat. Això es mesura amb inclinòmetres.

- Alteracions en la conductivitat elèctrica o de la gravetat degut a l’entrada d’aigua o aire a les esquerdes del subsòl.

- Petits sismes locals

- L’augment de la concentració de radó a les aigües subterrànies.

·         Quina diferència hi ha entre exposició i vulnerabilitat vers un risc ambiental? Què tenen en comú?

L’exposició és el nombre de víctimes i de béns afectats per un fenomen natural destructiu, mentre que la vulnerabilitat és la proporció de persones i béns afectats respecte al total de la població de la zona.

Tant l’exposició com la vulnerabilitat són els factors dels que depenen els danys provocats per un fenomen destructiu.